Entrevista 2: Cristina Cabanellas

Seguim amb la segona entrevista als nostres socis, avui tenim a Cristina, una professora, apassionada de l’Espanyol, que ha decidit començar a córrer, i gaudir d’aquest sofriment que enganxa.

Cristina després d’aquesta entrevista s’ha fet càrrec del grup de Runners Espanyol en Strava, crea reptes virtuals perquè ens serveixi d’excusa per a sortir i saber que seguim aquí.

Sense més anem amb l’entrevista.

La 1a pregunta pot ser la més difícil o la més fàcil, qui és la Cristina?

Madre mía! Noia, dona, 41 anys, qui és?, Clar són moltes coses, des de la  part professional, sóc mestre, a la part personal: estic casada, no tinc fills i sóc tieta. Ara, si anem també als hobbies, m’agrada fer moltes coses.  Jo sóc moltes coses, des de persona a treballadora…

El resum seria que sóc una noia de 41 anys que treballo com a mestre en una escola.

2a pregunta: Quina és la bogeria més gran que has fet?

Locura? Umm, depèn de l’etapa de la vida. Quan era jove, vaig fer auto-stop a Còrsega, amb 21 anys i estava una mica cagada, perquè anar-te’n a Còrsega amb una amiga i fer auto-stop és com: estàs loca! i desprès d’altres…, anar en globus és una locura? i que ens tiri el globus cap per avall i quasi ens morim?! Vam anar a Anglaterra i quasi ens maten i ens atraquen a les 11 de la nit, a Anglaterra al país dels “ordenats”; un home va treure una pistola i vam poder entrar dins d’un taxi i ens diu el taxista, m’hauríeu d’haver avisat!Era una albano-kosovar que quasi us estava atracant!

3a pregunta: T’agraden els animals?

A mi, personalment, què si m’agraden els animals? Jo a casa 0 animals, però tenim a casa un canari i un conill, perquè m’ha tocat, però jo no he tingut animals en ma vida quan era petita.

M’agraden, però jo no els toco, jo no els cuido…el conill ni el toco quasi bé…m’agraden, però jo no tinc el deure de cuidar-los, no em surt allò d’ohhh qué bonito!

T’agraden d’un altre? (Li preguntem). M’agraden d’altres i si que m’agrada quan vaig a la muntanya i veig ocells, això si…, però això de tenir gossos a casa, no podria! M’agraden si, m’agraden els animals, però que els cuidi un altre (i riu).

4a pregunta: Tens mascota?

Tinc un conillet molt bonic i un canari. Teniem una tortuga que es deia Fast i el conill es diu Slow. La tortuga era de terra, era per mi, però es va morir i el conill era per l’Eladi, li agraden molt més els mamífers. El conill encara viu i l’any passat per Reis, li vam regalar un canari al meu sogre, una sorpresa!. Però li va sortir un herpes durant el confinament, el canari no deixava de cantar i entre el confinament i els cants…, el sogre ens va dir que per nosaltres, total que el tenim a casa amb nosaltres.

5a pregunta: quines aficions tens?

Aficions…m’agrada molt l’art i m’agrada molt pintar. ( Ens ensenya un quadre pintat per ella abans del confinament). És una afició que vaig agafar abans del confinament i ara s’ha tallat. Vaig descobrir un noi que fa quadres i fa classes a restaurants i bars i en dues hores vam pintar aquest quadre amb un grup de gent. Em va encantar!

La música també m’agrada molt, de petita tocava el clarinet i he estat tocant i cantant en una orquestra, també he cantat en una coral. De sobte un dia, per coses de la vida, vaig començar a córrer i puc dir que la meva afició ara, també és córrer. Això és nou, de fa dos anys com a molt!

Viatjar i viatjar, aquesta és la meva afició number one i marxar de Barcelona cada cap de setmana. Això ho porto molt malament ara! M’està costant molt…vosaltres veieu el mar, no? (ens pregunta). No veure canvi de paisatge, ho porto una mica malament, però ja farem quan toqui.

Una mania que tinc és que em posa molt nerviosa que estiguin les portes obertes dels armaris.

6. Una virtud?

Sóc molt empàtica i tímida, això diuen i molt sensible i és veritat!

7. Un defecte?

Sóc perfeccionista, per algunes coses és bo, pero per d’altres, és súper dolent i a la feina m’ho diuen. Sóc tant, massa endreçada, que a vegades…no deixo fluir el dia i això també és dolent, no deixar fluir les coses, no sé si m’explico, no gaudeixo del dia a dia…bé jo crec que és un defecte…per algunes coses és bo, per d’altres pot ser dolent ser tan quadriculat i tan endreçat. Per exemple, jo vaig a la classe i veig un llibre d’un nen fora del seu lloc i em posa súper nerviosa: David, els papers guardats i és…deixa al nen, que només té 12 anys…em posa nerviosa, l’odre…és una mica mania, no ho sé, a mi m’han ensenyat així… a ser endreçada…

8. Què no toleres?

Doncs mira, una tonteria, la dels armaris oberts! una mania que tinc és que em posa molt nerviosa que estiguin les portes obertes dels armaris.

(Li repetim la pregunta) No tolero les injustícies, que vulguis explicar i no t’entenguin, jo crec que sóc molt justa, llavors, a vegades intento explicar els motius i tot i així, n’hi ha gent molt cap quadrat i no t’entenen la teva part justa. No sempre tot és blanc o negre i, a vegades, no poder explicar a l’altra persona la teva opinió, em fastigueja.

9. Tipus de música

Des de la clàssica (Beethoven, Chopin…) fins els anys ’90, més enllà dels ’90 no. Grup preferit? No tinc un grup preferit, perquè m’agrada molta música. Ara no suporto el reggeton, la música màquina…m’agrada molt Queen per exemple, jo de petita sempre escoltava els Pets i Lax’n Busto, són els meus grups d’aquí, però no sóc molt musitomana. M’agrada, en general, molta música, però no sóc fan.

10. un llibre

Un llibre? (Pensa…) Vull dir un de Victor Català “Sol·litud” i després tots els de Mercè Rodoreda

11. Un desig personal

Ara mateix, comprar-nos una segona residència i un vaixell, és un desig! Fer la volta al món! Nosaltres ara mateix si, per sortir de les quatre parets d’Hospitalet!

12. Un somni

És el mateix, no? D’acord, agafar-me un any sabàtic i fer la volta al món i no treballar en un any. Tot i que ara és impossible per mi!

13. Quines tres coses et portaries a una platja deserta?

Coses? La ràdio, uns prismàtics, no millor un telescopi i després una pinta pel cabell…

14. Per què ets de l’Espanyol?

Perquè el meu avi ho era! El meu avi era Perico de tota la vida i vivia molt a prop de Sarrià. De petita anava amb ell al camp i al meu pare no li agrada gens ni mica el fútbol, llavors vaig tenir una època que jo també vaig passar del fútbol amb 15-16 anys perquè l’avi era més gran, ho vaig deixar una mica. I com el meu pare no viu gens el fútbol, hi ha una generació en mig que està perduda. La tradició ve de l’avi i no del meu pare, perquè a casa no he viscut res de fútbol.

Quan als estius marxava amb els avis, ell em comprava coses tant de l’Espanyol com del Barça per no influenciar-me i de fet, el meu avi al balcó tenia el pòster de la final de la UEFA, era molt fan i això…quan es va morir, em vaig adonar del sentiment Perico que tenia. És un honor a ell!

15. Per què vas començar a córrer?

Doncs mira, en una 1900 de l’any 2017, l’Eladi va anar a córrer de carrer, no era de la Penya. Jo anava sempre de públic, de comparsa, ell va anar a córrer i va veure a la gent de la Penya i em va dir: vaig a preguntar i va enviar el correu. Ell es va apuntar al 2017 i jo vaig penssar: Cris ara és la teva per fer, per començar a posar-te en forma, és l’excusa per estar a la Penya i començar a córrer i fer una miqueta d’exercici. Així va ser, això va ser en el fons gràcies a l’Eladi, jo anava de públic i sempre deia, mai faré 5k! Mai faré 10k i ja l’altre dia, ja vaig fer 7k en un entrenament! No m’ho hagués imaginat mai!

M’agradaria, una tonteria, però baixar dels 38′ en 5K!

16. Quin és el teu pròxim repte, sigui esportiu o no?

Estic pensant! Reptes laborals, ja els he fet…crec que em quedo com estic, ja ho fet tot de la feina, oposicions, coordinadora…ara ja em quedo com estic…soldado raso.

I d’altres…potser esportiu, m’agradaria, una tonteria, però baixar dels 38′ en 5K! Que ho he aconseguit en entrenaments, però no en una cursa! Com va arribar la pandèmia, només he fet dues curses oficials i la milla de la Jean Bouin…fer una cursa amb un ritme per sota de 38′.

Aquest és el meu repte! Crec que és factible!

17. Què és més dur, donar classes o córrer els 5k?

 Mira et dic que demà és dilluns i estar de Carnestoltes amb els nens de 6è de Primària, és més dur estar amb ells la setmana prèvia de Carnestoltes que córrer 5k i que estiguin tranquils…et diria donar classes…, però no pels nens, en molts casos, més aviat pels pares…, els nens són nens i estem molt condicionats amb els pares. El que pitjor porto és la relació amb els pares, no amb tots…, si fossin només els nens…i tinc la sort que tinc una classe que és molt maca, només són 16 nens, la classe està reduïda pel tema de la pandèmia, i no em puc queixar…

A vegades, també és complicat donar classes a nens de 6è de Primària, en moltes ocasions estan més pendents d’altres coses que de les classes i has d’anar lidiant i saber com està cadascun d’ells a cada moment, has de ser molt psicòloga, has de fer de “tieta” i entrar en el seu món, saber què li passa, posar-te’l al teu terreny i que estigui tranquil a la classe…és una mica complicat ser mestre actualment…

18. Com seria una escapada perfecta?

Buff, ara a qualsevol lloc, on sigui…, però si pogués aniria a Sant Antoni de Calonge o a un lloc de platja a passar el cap de setmana, això és l’escapada perfecta de cap de setmana. Però, m’agradaria molt anar-me’n a veure les aurores boreals a Islàndia!

19. A la Penya només sou 26 noies de 188 socis, què faries o li diries a les noies per a que s’animin i s’apuntin?

Els hi diria que és un grup de gent unida pels colors i per córrer, per fer esport, per conèixer gent.

20. Què t’agradaria afegir per finalitzar?

Crec que la Penya va pel bon camí, el web està molt xulo i, realment s’estan fent coses i no hem d’oblidar que és molt jove i en un dia no es fa tot! Tot és voluntari i està molt bé!

I fins aquí l’entrevista a Cristina, una inspiració per a tot el que vulgui començar a córrer, demostrant el que sempre diem “Si vols pots”.

Fins a la pròxima entrevista, en la qual entrevistarem un noi que viu fora del país.