Olga la formigueta atòmica, sempre amb pas curt, però la qual va accelerant i quan t’adones t’ha deixat darrere.
Temperamental, bondadosa, marassa amb els seus companys i sempre la primera per a ajudar en el que faci falta.
La segona persona que vaig conèixer en la penya i que des de llavors per a mi s’ha convertit en algú imprescindible.
La nostra nena de la “faldilla arremanga” ens comenta la seva impressió de la Onco.
A vegades estar en el lloc oportú, et regala persones i situacions que no esperes i,això, és el que em va passar amb els companys Pericos i l’Oncotrail.
L’Oncotrail em va regalar dues grans famílies, l’Equip 16 i el 21, comp@nys de patiments els diumenges al camp veient al nostre Espanyol i treballadors i constants en els reptes esportius. I, si, la “culpable” de
tot això, va ser la Roser, i quan va explicar què era l’Onco i proposar, no ho vaig ni pair: pa’lante!.
Quins nervis la nit abans, preparant el material, analitzant els trams en silenci, pensant aguantarà el meu isquio, seré capaç de fer els trams…
Tram 1: nervis, emocions, nus a la gola…uf…i de cop i volta, et veus correns, gaudint, mirades còmplices…
Tram 3: portava el meu nom, l’asfaltera fent corriols, agafant-se a cordes, pedres i sempre amb la “falda arremangá”
Tram 5: encara és de dia. Emocionats, perquè ja estem a meitat de camí, més pedres i sorra de platja a la muntanya, OMG! I entre riures i converses i sprint final…ja estavem! Un més a la saca!
Tram 8: ja és de nit i todos los gatos son pardos, però seguim contents, emocionats i ja comencem a veure l’arc d’arribada, però oh imprevist…perdem un dels cotxes amb l’altre part de l’equip…nervis,
trucades…per fi! Reconduim al Disperso!
Tram 10: IN-DES-CRIP-TI-BLE Càntics, llàgrimes, abraçades, fred, calor, crits, somriures, calfreds, quasi enfonsem la tarima de l’speaker ballant …hem arribat i no puc parlar! els primers pensaments
dedicats a t@ts els que no estan, per a la meva família i pels compis del Viladecans Triatló que van creure sempre en mi i van aguantar els meus dubtes .
Menció especial per la meva Capi d’equip, la Roser per tot i el Riki Capi del 21 per tot, pels pares de la Roser i la paciència que van tenir amb tot, a l’Edu (germà de la Roser) per deixar-nos la furgoneta, al
Victor pel seu cotxe, al Pere de Vic per les coques tan bones que ens va portar, quina sorpresa! Als pares del Riki i la sorpresa al seu fill, als nostres assistents (la Dori, la Cristina, la Lin, l’Eladi, el Pere,
l’Ovi, espero no deixar-me a ningú) i al Miquel (company de la Roser) que després de fer la seva Oncotrail, va repetir per acompanyar-nos en els últims trams.
I,per últim, al meu Disperso, l’Ovi que m’acompanya a quasi totes les “bogeries” que em proposen, i tot i que, viu al seu món, sempre té un somriure per tothom i calma per regalar. T’EM, ya lo sabes!
Així que com que em va agradar tant, aquest 2021 torno!
Olga Padilla.
Equip 16.
Informático de profesión, Pastelero de devoción, Perico de corazón y Runner mi otra pasión.
Siempre doy todo lo que llevo dentro
Magnífic Olga. L’article transmet les emocions , entusiasme i positivisme que tu desprens.