Antoni integrant de l’equip 16, el príncep dels matolls (el rei és Adri).
Antoni com a bon perico, és constant i no defalleix, igual et fa una marató que és capaç d’acabar una Oncotrail després d’agredir amb el cap una espècie autòctona del Baix Empordà en el seu primer tram.
Això si toca vigilar, si t’enxampa a la muntanya, fuig dels matolls.
Aquestes són les seves impressions de l’Onco 2019:
Dinou hores caminant,
Dinou hores corrent,
Dinou hores sent ajudat,
Dinou hores ajudant,
Dinou hores convivint,
Dinou hores coneixent-vos,
Dinou hores coneixent-me,
Dinou hores compartint,
Dinou hores rient molt,
Dinou hores patint,
Dinou hores disfrutant,
Dinou hores estallant d alegría
No sé si sé expressar el que vaig sentir a l’Oncotrail, des del moment d’apuntar-me, en quant la Roser va proposar-ho, un any abans, sense experiència en córrer per muntanya, amb el Vesinuu Adrià Palomar iniciant-me en les curses matorraleres, je je. per anar preparant-me.
Els nervis del dia abans, la trobada a l’hotel, el sopar a la pizzeria…
Dinou hores estallant d alegría
I, un cop posats en marxa, mil anècdotes, des del que es deixava el dorsal fins al torpe asfalteru (ejem, ejem) que no sap que els arbres tenen branques, i has d’anar amb compte amb els doncs, però també amb el cap, que descobreixes que Hi ha pericos amagats a tot arreu, fins i tot membres del SAMU, que et fan la cura i volen fer-sé una foto amb l’equip.
En fi no vull allargar-me més, quan es puguin fer, repetim, ja estic apuntat, amb moltes ganes de retrobar-nos i riure plegats… Ahhh i amenaço de portar la truita de patates al proper entrenament.
Antoni Nebreda.
Equip 16.
Informático de profesión, Pastelero de devoción, Perico de corazón y Runner mi otra pasión.
Siempre doy todo lo que llevo dentro
Encara recordo la meva cara (tot i que no me la veia) quan em vas preguntar si la ferida era gran….
Gran???? Jajajaja i em donaven una tireta per ficar-te i la sang anava regalimant…😱😱😱😱
Vaig tenir una primera cura, de luxe Sílvia, ETS UN SOL!!!!
🤗🤗🤗🤗