Milions de persones es calcen unes sabatilles cada dia per a sortir a córrer per carrers, muntanya o pista ja sigui per diversió o per entrenament a la recerca d’algun objectiu.
Paral·lelament, cada any coneixem corredors que es lesionen o ha de deixar de córrer per lesions cròniques i fins i tot que deixen les seves vides en entrenaments i sobretot en competicions. En aquest últim cas són pocs, però realment és així en sentit literal.
Amb tot això, és realment bo això de córrer?
Com gairebé tot en la vida existeix un ampli matís de grisos, però es pot afirmar que sí en una molt àmplia majoria de casos. Córrer aporta una sèrie de beneficis demostrats per múltiples estudis i experiència acumulada. Bàsicament, els principals beneficis es podrien xifrar en els següents aspectes:
1.- Retarda la vellesa quan s’observa una millor qualitat de vida entre corredors i persones sedentàries.
2.- Es redueixen les possibilitats de sofrir un atac al cor. És conegut que els cardiòlegs aconsellen de forma generalitzada la pràctica esportiva i en particular córrer que excepte en cardiopaties que ho impedeixin. A manera d’indicació, l’OMS recomana un mínim de 150 minuts d’exercici intens (tipus carrera) en la població adulta.
3.- Enforteix músculs i ossos pel procés d’adaptació de les càrregues sofertes dins de la carrera.
4.- Prevé malalties. Augmenta el HDL (colesterol bo), disminueix la propensió de coàguls, augmenta l’elasticitat de les artèries, redueix els nivells de sucre en sang, augmenta la sensibilitat de la insulina, disminueix el risc d’Alzheimer etc.
5.- Millora la flexibilitat i la coordinació.
6.- Aspectes psicològics. Augmenta l’autoestima, la confiança, la determinació. Disminueix el stress quotidià i els seus amb això les seves conseqüències negatives, genera endorfinas. Desenvolupa relacions personals en aquells corredors que corren en grup o en clubs i associacions.
Perquè tot l’anterior es compleixi, i especialment per a corredors veterans (majors de 35 anys) s’han d’observar algunes premisses que es poden resumir en tres punts:
a.- La gairebé obligatorietat de realitzar un control mèdic que ens confirmi que som persones sanes sense problemes per a córrer.
b.- Que escoltem al nostre cos. Ningú millor que ell, sap si “ens estem passant”. Si això és així, la lesió trigarà poc a arribar. Això no significa no fer un entrenament en la qual puguem forçar al nostre cos, però d’aquí a “passar-nos” hi ha la gran diferència entre la lesió o la millora en el rendiment esportiu. Especial cura en aquells que després d’anys sense realitzar activitat física es llancen de manera descontrolada a córrer o a emular a professionals superdotats en carreres d’Ultra resistència que tenen un cos privilegiat i anys d’adaptació a l’esforç. En aquests casos, clarament el balanç final és clarament negatiu.
