Tal com Lewis Carrol, va escriure la segona part d’Alícia al país de les Meravelles, i la va titular Alícia a través del mirall, on es veia un món paral·lel, vist des d’un punt de vista diferent de l’habitual, enguany he viscut la Marató de Barcelona, des del punt de vista del grup d’animadors en la Penya Runners Espanyol, vivint-la des de l’altre costat, per tres vegades la vaig córrer i veia i gaudia dels ànims dels companys de penya; enguany em tocava estar en l’altre costat del mirall.
Per què?, per dues raons, una perquè vaig planificar la meva temporada preparant-me la meva primera marató internacional en Eindhoven a l’octubre (per al que compto amb l’ajuda, consells i planificació del míster Carlos Chicharro, no sé si li ho podré agrair prou).
La segona raó, ve de l’octubre passat, fent l’Oncotrail quan els meus companys d’equip Ricky i Alfonso, em picaven perquè m’apuntés de nou a fer la marató de Barcelona en 2023, ja que ells s’havien apuntat. En comptes d’això em vaig comprometre, no a córrer-la, però sí a viure-la amb ells animant des de fora i acompanyant en els km més difícils als Runners Pericos que necessitessin uns km de suport.
En el meu últim escrit (i primer) vaig fer referència a la gran ajuda que va suposar per a mi, l’aparició de Víctor en el km 26, just quan comença la Diagonal i que m’acompanyés 1 km, donant-me ànims i pujant-me’n la moral, No sabeu el que s’agraeix!!!, i vaig pensar per què no fer de Víctor jo també?, i en els quals opino que són els km més fotuts, a partir del km 27, fent la Diagonal i per la zona del Litoral, on les forces ja escassegen i, sobretot quan mentalment comences a dubtar de tu mateix, la temptació de l’abandó es fa més fort (aquest dimoniet que et va dient” encara et queden 16 km, i ja no t’aguantes, qui t’ha manat apuntar-te a això?, deixa-ho ja, agafa el metre i per a casa”, és a partir de llavors, quan s’agraeix al company que no et deixa, que, simplement et distreu dels pensaments derrotistes, i que si fa falta es recorda de tota la teva família perquè no abandonis.
Perquè fins llavors en la primera meitat de la carrera, a mi em va passar que tenies petites metes il·lusionants, com arribar al km 11 on saps que t’espera el punt d’animació de plaça Universitat i et donarà un bon subidón.
O arribar al principi i al final de Meridiana, on sempre hi ha companys que t’animen, i que vas buscant amb la mirada. Però en la segona meitat, ja no tens aquests al·licients, vas tu només, sofrint i si bé el públic t’anima molt no és el mateix si ho fa algú amb la blanc-i-blava, perquè em vaig proposar cobrir aquest buit, sentia una obligació cap a l’esperit de companyonia que he après en aquesta penya, quan companys com Adrià Palomar, m’han esperat en carreres comte ja no podia més i m’han ajudat a acabar-les.
Al meu company de sortida de diverses carreres (dic de sortida, perquè és impossible seguir el seu ritme), Oriol Ors també se li havia ocorregut el mateix, el vam estar parlant durant la mitjana marató, i si no recordo malament, també durant les 24 h, ràpidament va organitzar el grup d’acompanyants, i formem una bona grupeta, primer en plaça Universitat, i després a la Diagonal, animant, i seguint als companys.
Personalment, vaig acompanyar a l’Isma (el Búfal del Maresme) els últims 17 km, que va aguantar com és ell sofrint els mals de panxa i nàusees durant els últims 15 km, però sense abandonar, estrenyent les dents, però acabant la seva primera marató, arribem a ajuntar el Kipchogue team, (format per a la cursa dels Nassos de l’any anterior), ja que Alfonso ens seguia amb la seva bicicleta i a Ricky ens el trobem a la seva cantonada preferida de C/ Sepúlveda; també ens trobem amb Víctor, també sofrint amb un genoll fotut, sofrint però acabant la carrera també, i tirant d’ell l’Eduard (l’home que no sua) que no va dubtar a sumar-se als Acompanyants, quan se li va proposar la idea.
En definitiva, que veure la marató de Barcelona des de l’altre costat del mirall, té un al·licient especial, tens les papallones en l’estómac quan veus prendre la sortida als companys, i comparteixes amb els que estan fos com tu, l’alegria de sentir-te útil i formar part d’aquesta gran família de Runners del RCD Espanyol.
Una abraçada per a tots, ens continuarem veient en les diferents curses, entrenaments o qualsevol altra activitat que s’organitzi, per part meva ja sabeu on teniu un company per al qual necessiteu.
Antoni, me has hecho volver a vivir esos momentos y volver a emocionarme.
Ya sabes que te estoy muy agradecido por estar ahí, no se si hubiera podido acabar si no hubiera sido así.
Y dar las gracias al resto de compañeros que estuvieron dando soporte y acompañandonos.
Isma, ya hace unos cuantos años que nos conocemos, y sé con seguridad, que estando yo contigo o no, hubieras acabado igual, pero aparte del dolor de estómago, tuviste que aguantarme a mí también!!!
El año que viene la acabarás como un tiro.
Bravoooo, Toni.
Penso el mateix que tu,
Dic el mateix que tu.
Grandiiisssiima experiència fent d’animadors i acompanyants
Pere, ja saps que per mí ets especial, aquella marató compartida no se m´oblidarà mai.
A més a més eres més popular que la Monyos allà a La Diagonal, l´estona que vam estar , van passar no menys de 6 o 7 corredors que et coneixien i anaves i venies acompanyant-los.
Jo de gran vull ser com tú.
Toni, jo no he fer mai la Marató, m’he quedat a la Mitja, però tal com
has expressat, va ser un honor posar un granet de sorra perquè un company podés tenir en aquest Km un petit suport. No ho oblidaré mai. Gràcies a tots per deixar-me formar part d’aquest excepcional grup.
Edu, estic segur que en faras una marató sencera ( a veure si sues una mica ) i si puc t´acompanyarè ( no sé si t´aguantaré el ritme, que ja ens coneixem).
Una abraçada
Em solidarizo amb tot el que has dit, i afegiria, que , jo vaig guanyar un amic, sòc molt agraït amb la gent que pensa com jo.
Víctor, amb la feina que fas a la penya i que sem`re estas allà amb un somriure , t´ho mereixes tot.
Una abraçada
Va ser un plaer poder ajudar els companys i disfrutar la Marató sense patir 😉
Oriol, company, sense tú i la teva capacitat d´organització , el grup d´acompanyants no haguès sigut possible.
Una abraçada molt gran