L’ARRIBADA A META

El moment culminant de qualsevol carrera d’atletisme segurament és l’arribada a meta. Els amants d’aquest esport sabem que darrere d’això hi ha molt d’esforç, il·lusió, constància, sacrifici, molèsties i un llarg etcètera que mai acabaríem de nomenar.

Això podria ser la visió (i realitat) de tots els atletes, siguin populars o professionals. Però afortunadament el desembre de 2019 (mesos abans que ens canviés la vida i la manera de practicar aquest esport amb l’arribada del famós virus) vaig afegir (vaig sumar… o millor encara, vaig multiplicar) als adjectius descrits anteriorment una cosa molt més important: representar un sentiment. Aquest llunyà mes de desembre vaig prendre la decisió d’unir-me a la Penya Runners Espanyol.

I al temps vaig començar a penedir-me. Però que no corri el pànic. A penedir-me de no haver format part d’aquesta “família” perica abans. Gent meravellosa que desprenen espanyolisme pur i dur, un binomi impossible de superar. És una pena que la pandèmia no permeti conèixer a la majoria dels membres de la Penya, però temps hi haurà.

Perquè no importa la posició classificatòria sinó el camí per a arribar a meta i amb qui el vulguis compartir

Mentrestant continuarem entrenant i sumant km’s esperant que arribi aviat el moment “somiat” de tornar a creuar l’arc de meta assenyalat i besant el que més volem, el nostre escut. Perquè no importa la posició classificatòria sinó el camí per a arribar a meta i amb qui el vulguis compartir… I jo no tinc dubtes, amb els Runners Espanyol i amb el plus de “representar” tots junts aquest bonic sentiment.

Perquè als quals formem els Runners Espanyol ens uneix un gran sentiment (blanc-i-blau, per descomptat) i una bonica passió, l’esport i l’atletisme. Pericos, tornarem a compartir asfalt i graderia… I que sigui en Primera! No surrender!