Avui diada de Sant Jordi he tornat a córrer. He aprofitat que tenia festa a la feina i ben d’hora m’he posat els pantalons curts, la mascareta, la playlist dels AlternatiusRCDE i he sortit al carrer.
No m’ha sigut fàcil, he estat uns 40 minuts fent uns 6 quilòmetres a ritme molt lent. Abans del primer quilòmetre ja volia plegar, al tercer ja em faltava l’aire i em pesava la zona lumbar, i acabant els abductors ja es queixaven. Al final el rellotge em’ha marcat dos dies de recuperació i amb raó.
Si no m’equivoco l’últim cop que vaig rodar deuria ser al novembre però l’abandonament el porto des de fa més d’un any.
Només excursions llargues els caps de setmana.
No em preocupa anar ràpid o fer marques, he corregut maratons i curses de muntanya sempre per la zona mitja-baixa i amb l’única preocupació de passar-ho bé.
El que em preocupa es poder tornar i disfrutar-ho.
Sempre he pensat que el ‘coco’ és el múscul que més fort has de tenir en això de córrer i aquest any ha estat dur per tothom en tots els sentits perque d’una manera o altra psicològicament et passa factura.
I es que tornar a agafar unes rutines o entrenaments en els quals “pateixes” després de molt de temps o després d’una lesió requereix força de voluntat i ara mateix no se si tindré aquesta motivació per continuar però ara escric aquest text en calent i suposo que les coses es fan a poc a poc.
Com la neu per primavera que desglaça poc a poc i de sobte et despertes un dia surts fora i ja no hi és.
Aniré dia a dia.
Rikiiii, a tope mestre, no pateixis, ho conseguiràs, jo estic tornant a corre d nou, com si tornessis a caminar, lo que crec que tens que tindre son objectius i que algú et punxi, jo tinc la sort d haver trobat al Carlos Chicharro, tinc dos objectius que no se si els compliré però ara els tinc entre les.meves banyes de tauro, acabar els 10km en menys d una hora i fer una mitja, ja t explicarè, abraçada!!!!!!
A x totes Capi !!!