No deixar de córrer en temps de pandèmia.

Després de llegir l’article de l’Isma i també el d’en Ricard m’agradaria explicar com m´ha afectat en el meu cas, que gairebé comença al mateix punt, a la mitja del Mediterrani, on també vam fer les nostres mmp, en el meu cas va ser a la cursa de 5k amb el meu fill Bruno, on ell va fer 25:05 i jo 26:33, si no hagués sigut per ell no hauria anat a córrer, potser ni hagués entrenat en tota la setmana, ja que dilluns em van acomiadar de la feina on ja s’estaven preparant per el que se’ns venia a sobre i amb 46 anys et veus en un punt on la vida se’t fa bola i del que menys ganes tens es de fer esport. Vaig preparar la cursa i mentre entrenava el meu cap no pensava en la meva situació i durant la cursa poder córrer amb el Bruno 4k veient com el darrer km tirava amb tot i la seva cara de satisfacció quan li van penjar la medalla de finisher (cosa que haurien de fer a cada cursa) em va fer no pensar.

Després de la cursa, mentre esperàvem als altres companys de les curses mes llargues vam aprofitar per fer un massatge i recuperar forces, aquella estona amb ell, després amb la resta de companys, explicant com li va treure mes d’un minut al seu pare en el darrer kilòmetre, fotos i riures.

En arribar a casa vaig prendre la decisió, no abandonar i vaig sortir a córrer fins que ens van confinar.

Els dies tancats a casa van ser els mes durs, entrevistes de feina que es cancel·laven, ara la cosa no està per contractar a ningú, i jo no em volia vindre a baix, encara que alguna nit em vaig despertar cridant, així que vam improvisar un gimnàs a casa, torna a treure la pols a l’el·líptica, la bicicleta al corró, els vídeos d’estiraments de la Roser, Youtube i els plans d’entrenament de la aplicació de Nike training. Dos o tres sessions d’entrenament al dia, perdre greix i guanyar múscul.

Per fi el 2 de Maig ens van deixar sortir a fer esport:

 I allà que vaig anar per la nit amb calma i controlant molt el N.E.F. (No Et Flipis) dos mesos després podia tornar a córrer, sortir a la muntanya i reprendre el ciclisme, que amb les sessions que portava de corró em va tornar a fer ganes de sortir amb la bicicleta.

Així va passar la primavera, fins que a l’estiu vaig trobar feina amb un horari que em permetia seguir amb l’esport. M’he inscrit a varies curses virtuals, per tenir objectius a curt termini i he anat veient com cada dia era una mica menys lent. He fet una cursa presencial i no em va agradar, molt be organitzada, tot molt segur, però ni era el meu fill, ni éreu vosaltres per rebrem a l’arribada. Ara estic inscrit amb el Bruno a una altre, però ell no la podrà fer i jo sense ell no vull ferla.

Mentre escrivia aquestes línies parlava per Whatsapp amb uns companys a veure si ells s’animen de cara a finals d’any a fer una cursa junts i si no els embolico jo tampoc aniré.

I així son les coses, no us desanimeu, que després de cada nit torna a sortir el sol.

+ posts

Feu un comentari

Item added to cart.
0 items - 0.00