El cap de setmana del 2 i 3 d’octubre, un grup de socis de la penya ens vam posar la motxilla per a fer l’Oncotrail, després de gairebé dos mesos després de finalitzar-la em veig amb forces per a escriure sobre la meva vivència.
El primer és agrair a tots i cadascun dels quals amb les vostres donacions heu fet això possible, al nostre patrocinador Financera d’Assegurances https://www.e-financera.com/ per tot el suport humà, econòmic i material, a l’incondicional equip de suport que moral aguantar més de vint hores a setze corredors suosos i polvorents, als companys que van posar els seus cotxes particulars, a tots els que ens vau empènyer una mica durant la carrera presencial o per missatges en les xarxes i especialment a les nostres famílies, per aguantar nervis i absències. GRÀCIES!
Ara sí, anem al torró.
Aquesta vegada estava millor preparat que la vegada anterior i no tènia tantes dubtes pel recorregut, la distància, el desnivell o pel material a portar. Encara que no vaig poder acudir a la majoria d’Oncoentrenaments, vaig intentar ajudar a l’equip en tot el que estava de la meva mà, a poc a poc s’acostava la data i es tancaven els preparatius, hotel, vehicles d’assistència, sopar previ.
El cap de setmana de la carrera els pocs que vam poder, ens acostem a recollir els dorsals, els obsequis i la resta de les coses que proporciona l’organització. L’alegria del retrobament, que amb algun company feia pràcticament un any que no veia en persona.
A poc a poc van arribant la resta, repartiment d’habitacions, dorsals i ens soparem, a la mateixa pizzeria de la vegada anterior, si va funcionar bé repetim.
Dormirem aviat, que cal matinar i ens espera una jornada dura, a l’habitació una mica de festa, perduda d’un pot de vaselina i a descansar.
Desdejunem, en el meu cas poc, que els nervis no em deixen menjar i anem cap als cotxes de suport a repartir material i persones. La meitat se’n va a la sortida, aquesta edició es realitza per torns, i l’altra meitat anem al primer enllaç. Aquesta edició ens vam proposar el repte de millorar el temps de la vegada anterior.
Durant el dia va fer molta calor, la qual cosa va provocar algun esglai, tant entre nosaltres com en molts altres equips, algun dels canvis en els trams que va augmentar bastant la seva duresa, encara que la passarel·la del pas del tram dos va evitar un tap que es va formar l’edició anterior.
Durant la nit vam tenir fred i pluja, la qual cosa ens va refredar, va mullar i va provocar danys en algun peu.
Els trams es van fer bastant amens, amb els acudits, els cambrers, càntics, situacions còmiques, converses i el més important, companyonia.
No es va poder complir l’objectiu de millorar marca, però, per a mi, aquest és un objectiu secundari l’objectiu principal és el d’ajudar a les persones malaltes de càncer i a les seves famílies.
Va per vosaltres!
Finalment, esment especial al gran Pere Ros, no vas poder venir, però espero que quan estiguis recuperat del tot fem junts una carrera, la teva posa la distància jo pago les braves.