Em diuen que existeix una Penya en l’Espanyol que ho està petant, que porten ja 5 anys, i amb més de 250 socis incondicionals, que amb els temps que corren, i en un ambient de club en el qual hi ha instal·lat el dia de la marmota, i una crisi d’identitat dels valors que sempre han representat a aquest modest club, que gairebé sempre ha estat entre els millors,
és com per a posar-los de gran exemple.
Em compten dels Runners Espanyol, que a diferència de l’entorn social que cada dia veiem més en la societat d’avui dia, d’egoisme, divergència, de conformisme, ells, a diferència, conflueixen en un mateix propòsit, el de marcar-se uns objectius, unes metes, que a poc a poc van assimilant, és increïble com se sobreposen a pandèmies, malalties, problemes personals…
El caràcter de companyonia, que tenen els uns amb els altres és el súmmum de la solidaritat.
És molt habitual el compromís de companys que veuen a uns altres que després de qualsevol mena d’adversitats que volen deixar enrere, oferint-se desinteressadament a acompanyar-los en petits reptes, o també de grans propòsits.
I a sobre, dels súmmums compten amb gent que està assessorant desinteressadament companys que volen seguir els savis consells d’entrenaments personalitzats.
També disposen d’un sistema d’organització de xarxes socials i pàgina web digne de clubs de gran tradició, personalitzant cadascuna de les carreres, que són moltes i cada vegada més, i serveis en línia de consells i compres a la botiga.
Potser veient-ho des de fora, representen la gènesi del que queda des d’aquest gran club, ara en moments de desil·lusió.
ón una mica més que difusió d’uns colors, s’han convertit en un oasi d’il·lusió, superació i de grans relacions humanes amb els temps que corren… llarga vida als Runners de l’Espanyol.
Simpatitzant en formació.
Y gran parte de todo esto és gracias a ti.👏🏻👏🏻👏🏻👏🏻
A todos,del primero al último