Encara portava la faldilla “arremangá” de l’ONCOTRAIL, quan la Roser ja ens estava proposant un nou repte: – escolteu, ¿per què no us animeu i veniu a fer la Formentera All Round Trail? N’hi ha tres distàncies i només pel paisatge…ups el que ens acabava de dir…, així que la Presi_Silvia i jo ens vam mirar i les dues alhora vam dir un: ¡si quiero!
Ha estat una de les curses més boniques i també més exigents que he fet, la meitat de la cursa es fa per la sorra de la platja, però Formentera a finals de febrer…no té preu, així que no hi havia excuses!
Vam arribar un divendres al matí, perquè la Presi i jo vam dir, que ja que estaven, doncs per què no fer un cap de setmana llarg en companyia de la Roser i del Miquel i del nostre “TaxiCalvo” Gonçal.
El Gonçal feia la distància de 73k, la Roser la de 42k i la Sílvia i jo la de 21k (per començar i fer un reconeixement del territori…, perquè la Roser sempre ens mira amb bons ulls i ens deia que la de 42k la podríem fer perfectament…però, hem de dir que en aquest cas, no ens vam deixar portar pel cor i si pel cap! Pues menos mal!)…
Els 21k és, aproximadament, un terç de volta de l’illa, vamos que arribes on ja no hi ha terra…però és tot tan bonic…, paisatges de 10, avituallament, caloret, acabar com una croqueta de tanta sorra, però quina satisfacció al creuar l’arc d’arribada! Una cursa de 10!
I, encara ens quedava el diumenge i dilluns per gaudir de l’illa. Vam llogar unes motos i, tots 4, a descobrir fars…, el que va passar amb la moto, la benzina i les maletes…s’ha quedat entre el Far de la Mola, el de Babaria, la benzinera i les maletes.
Tres GangGirlsPeriques – La Roser que va ser podi, la Presi i jo – i el Gonçal vam gaudir d’una cursa increïble, molt recomanable i per tornar quan es pugui, tot gràcies a la nostra Capi Roser, que ens va “enredar” i, nosaltres encantats!
Ah! Un últim consell…agafeu biodramina…perquè encara a dia d’avui, quan me’n recordo…sento la suor freda i que tot donava voltes al meu voltant al ferry cap a Eivissa…uff qué malita me puse…
Animeu-vos! Paga la pena!
Intensa amb il·lusió, polvorilla inquieta i formigueta atòmica amb el somriure posat com a filosofia de vida
Cap de setmana de 10!!!!
Quins grans records!!!
Tan de bo poguem repetir aviat! una passada