Riki

Riki va ser el capità de l’equip 21, el rei dels Excel, calia planificar els entrenaments i el desenfundava ràpidament un Excel quadrant-lo tot.

Jo de Riki només puc dir coses bones, és una persona amb la qual sempre es pot comptar, sempre està disposada a escoltar-te, donar-te suport i com no, quan toca, fer té-te uns riures, sortir ha fer unes rutes amb bici, caminant o el que faci falta.

La seva única piga i certament no sé com pot dormir amb això, és que no ha aconseguit quedar per davant meu en cap cursa, jejejejeeje. Encara que en la seva defensa haig de dir que va tenir una oportunitat a Granollers i no va voler deixar-me sol, simplement un amic.

Aquestes són les seves impressions de l’Onco 2019:

QUE ET VA ANIMAR A FER L’ONCO?

Un missatge d’una amiga amb accent gironí en el grup de whatsapp de la penya un any abans de la celebració va ser l’espurna. A partir de llavors totes les caminades, les converses amb els companys només van fer que incrementar les ganes de participar amb el projecte i sobretot que durant la preparació la malaltia va caure dins el cercle familiar. 

QUE VA SIGNIFICAR PER TU?

Acabar la prova és la satisfacció del moment quan creues l’arribada o quan veus la xifra de donatius aportats però m’aporten més els lligams que hem fet amb l’equip que perduren molt després o la dolça sensació que et deixa llegir uns dies després una noticia que s’ha pogut comprar material que ajuda a gent amb cancer.  

L’oncotrail és la mare afrontant amb positivitat la malaltia

EXPLICA COM VA SER

No és un sòl sentiment que pugui resumir-ho. L’oncotrail és la mare afrontant amb positivitat la malaltia, és la faldilla arremangada de l’Olga, són les emprenyades de la capi Roser amb un tòtil, és esperar l’Alfons per una pajara només començar una etapa, és el llevar-se ben d’hora de la Mónica, és la multa de l’Antoni per anar un entrenament, és una conversa sobre rock n’roll amb en Joaquin, és la Sílvia traient menjar del bolso, és la tranquil.litat que transmet en Ferran, és la coca d’en Pere a les 4 de la tarda, és l’arròs de Pals que ens vam fer uns mesos abans, és en Gonçal fent crioterapia, és desviar-se del track, és la resistència a prova de bombes de l’Adri, són els quilòmetres en moto de l’Enric, és l’altre Enric lligant amb la Raquel, és en ‘superlopez’ aguantant fins les 3 de la nit sense correr ni un km, és en Miquel flipant amb lo tarats que estem, és la voluntat, valor i ‘vuevos’ de l’Isma, és en Victor oblidant-se el dorsal en plena cursa, és una pujada boja a Montserrat on només escoltes riure la Dori, és l’ajuda desinteressada de la Cris i l’Eladi, és còrrer com un boig amunt i avall buscant ‘el disperso’, són la furgo del senyor Martín, és cantar i ballar davant d’una ermita a les 10 de la nit, és veure els somriures de tot l’equip a l’una de la matinada quan no pots més, és un gràcies a tothom qui va fer un donatiu i donar les gràcies a tots els meus companys per tot.

REPETIRÀS?

Sí, tot i que estem en una situació de pandemia, vam tenir la cancel.lació de l’edició 2020 i l’experiència no serà igual que la viscuda si tinc moltes ganes de reunir-me i trobar-me amb la gent per fer una altra aventura diferent.  

Ricard Ribas.

Equip 21.

Web | + posts

Informático de profesión, Pastelero de devoción, Perico de corazón y Runner mi otra pasión.
Siempre doy todo lo que llevo dentro

Feu un comentari

Item added to cart.
0 items - 0.00