
Gonçal àlies el calb… mai he sabut del perquè del malnom.
Amb Gonçal havia coincidit alguna vegada i si alguna cosa li caracteritza és que sempre aquesta de conya els riures estan garantits.
Ens amenitzo tot el dia amb els seus riures, fotos, s’avançava per a fer-nos fotos i com oblidar la seva “crioteràpia”.
Enguany és una de les absències i se’l trobarà a faltar.
Aquest és el seu relat de l’Onco

Tothom a les nostres vides el càncer ens ha tocat ja sigui amb familiars,amics o coneguts .
Jo vaig ser dels últims per no dir l’últim en apuntar-me i puc dir que vaig disfrutar com un nen petit.
Sacrifici, patiment, orgull, persistència, por, alegria i molts més adjectius que poden significar els 100km que vam fer per etapes.
Gràcies a tots els meus companys/es, en especial l’equip de suport que van estar en tot moment al nostre costat .
El record que se’m posa la pell de gallina es l’arribada fent una rotllana cantant(va ser espectacular).
Visca Runners Espanyol i Visca L’Espanyol!!

Gonçal López
Equip 21
Informático de profesión, Pastelero de devoción, Perico de corazón y Runner mi otra pasión.
Siempre doy todo lo que llevo dentro

I tant que et trobarem a faltar… 😢😢😢😢😘😘😘😘
Sempre ens quedaran les teves publicacions a insta …