Isma

Amb mi arribem al final dels relats sobre les sensacions de cadascun de nosaltres en l’Onco.

La veritat és que ha estat un plaer escriure comentaris sobre tots els meus companys, però no me la jugaré al fet que ells opinin del meu, pot ser perillós!!! 😛

La veritat és que puc arribar a ser un pelin intens i puc arribar a ser una mica feridor, ja que no m’agrada callar i dir les coses sempre, encara que reconec que el món no està preparat per a suportar que diguin les coses a la cara, encara no és com em poden aguantar…

Fins i tot amb tot això sempre faig les coses amb cor

Bé em deixo de rotllos i us expliqués la meva experiència en l’onco.

Tot va començar com tots han comentat amb Roser, ens explicava com era les sensacions de fer l’Onco, ja que ella hi havia i anava a participar amb un altre equip que no era de la penya, a cada relat que explicava m’anava generant aquesta espurna en la qual vas pensant “jo vull anar”, al final de l’explicació ens va dir que li faria molta il·lusió poder participar amb un equip amb gent de la penya, a la meva era el que em faltava perquè aquesta espurna es convertís en flama i com una de les meves qualitats és estar boig, per descomptat vaig dir que m’apuntava en l’acte.

Després va venir la primera reunió, on ens explico com anava una mica tot, la il·lusió va ser en augment fins al punt que van sortir dos equips.

Presentació de les persones que anàvem a participar en les xarxes socials, planificació del que ens cap a falta, fins a l’anit anterior sopar de germanor on ens vam fer companyia i intentem deixar anar els nervis, crec que no ho aconseguim, però ens ho passem genial.

Moltes vegades hi ha coses que no tenen explicació, en aquest cas anàvem de camí a la sortida i ja estàvem parlant de la pròxima Onco… I NO HAVIA COMENÇAT ENCARA LA PRIMERA!!!

En el meu cas haig de dir que estava de subidón des del dia anterior, seguia amb els nervis, alegria i una certa ansietat per començar.

Arribem a la plaça des d’on se sortia, fotos i més fotos, molta alegria en l’ambient. Arriba la sortida i l’ambient als carrers, el dels participants, simplement brutal, encara que reconec que vaig cometre un cert error en aquest tram però bo…

Acabem el primer tram i encara no havien arribat els companys, primers nervis, oblit de dorsal, però res que no es pugui solucionar i seguim endavant.

No us descriuré tots els trams ni vull ser tediós, l’única cosa que puc dir que la companyonia que es va viure aquest dia, sacrificis, els riures, l’emoció, per molt que ho diguem i plasmem en unes línies, sempre ens quedarem molt curts.

Va haver-hi moltíssimes anècdotes que ens emportem i que cada vegada que ens reunim tornen a sortir, una clau que s’havia anat de passeig, això del dorsal ja descrit, una tal “Raquel”, una cara desencaixada, etc…

I un final simplement de traca, després de 19 hores i 20 minuts, ens marquem un “ball” i comencem a cantar que no s’esperava ningú i que va sortir sense pensar ni estar planejat, i com no pujar-nos-en en la plataforma a fer-nos la foto i gairebé enderrocar-la per culpa dels nostres salts. M’emociono només recordar-ho.

Aquest dia vam ser en alguns casos com a amics, coneguts i en algun cas desconeguts, però puc afirmar que sortim sent una família, una família que saps que són per sempre.

Com sempre seré molt sincer, tornaria en fer l’Onco un milió de vegades, ara si, sense “la meva família” no ho se… no seria el mateix.

Això si com en totes les famílies no tot és color de roses, sempre hi ha una ovella negra o el típic cunyat que vols evitar trobar-te en el sopar de Nadal, però ho deixarem passar…

Només em queda donar les gràcies, a Roser per tot el temps invertit, no està pagat, a Riki per dirigir l’altra part del “ramat”, a l’equip de suport (Sr Martin, Pere, Dori, Ovi, Lina, Eladi i Cris) per aquest treball impagable i suport en els moments de flaquesa en arribar al final dels trams, a la visita de Pere i la coca espectacular que ens va portar, per descomptat al nostre patrocinador per tot i sobretot als meus companys per ser com sou, per estar quan fa falta i per convertir-vos en la meva altra família, simplement GRÀCIES!!

En un pròxim lliurament us ensenyare una galeria de fotos i pròximament començarem amb les presentacions de l’Onco 2021.

Isma Alcaraz

Equipo 21

Web | + posts

Informático de profesión, Pastelero de devoción, Perico de corazón y Runner mi otra pasión.
Siempre doy todo lo que llevo dentro

2 comentaris a “Isma”

  1. Gràcies a persones amb rauxa,amb esperit de sacrifici fins la locura😅,es poden realitzar somnis, sempre vull gent aixi al meu costat,gent que va de cara sense fisures,jo Ho agraeixo sempre.
    Un puntal en totes les coses que facis.
    Gràcies per plasmar les histories de cadascú de nosaltres.

    Respon

Feu un comentari

Item added to cart.
0 items - 0.00