Alfonso va pertànyer a l’equip 16, un dels màxims culpables que aquest equip es digués així, defensor acèrrim del “gran” capità Javi López, que li farem, ningú és perfecte.
La veritat és que Alfonso ha evolucionat físicament i en temps de carrera malgrat el seu entrenador i gràcies a la seva constància.
És una persona que sempre aquesta disposada a ajudar en el que faci falta i una vegada més tinc la sort de tenir-ho com a amic, podria contar moltes anècdotes, des de les hores que hem rigut junts, sortint d’una lesió no vaig dubtar en participar amb ell en la seva primera cursa de 10 km, que per descomptat no em podia perdre, hem fet la nostra primera mitja marató alhora, vaig sofrir amb ell en l’Onco mentre ho passava malament o simplement som companys de sofriment en el temple, que ens ha donat hores per a arreglar el món, l’equip o per descomptat espellar a més d’un/a.
I aquest és el seu relat de l’Onco.
Que et va animar a fer l’Oncotrail
Em va animar el repte que suposava, sortir de la meva zona de confort, asfalt curses de 5 o 10 km, em va animar la Roser, dient que no anàvem a competir, que anàvem a gaudir i jo en soc molt de gaudir.
Em va animar la memòria de la meva iaia Teresa, la del el meu tiet avi Manolo i la del el meu sogre Carmelo, que se’ls va portar el càncer per davant. Em va animar el meu pare que el va sobreviure quan jo era un adolescent. Ho vaig fer per ells i per tots els altres.
Que va significar per tu?
L’orgull de fer un petit gest per alleugerir el patiment d’altres, la fita personal d’haver-la pogut acabar.
L’orgull de fer un petit gest per alleugerir el patiment d’altres
Explica com va ser
Per mi va ser un recull de moments i sensacions, les xerrades als trams, les estones de descans entre trams, els canvis de plans sobre la marxa, et canvio aquest tram per aquest altre, una lesió al genoll al tram 4 que vaig arrossegar un parell de mesos, el no sentir-me mai sol, les rebudes al final dels trams, les nits al aparta-hotel, el recolzament de la resta de la penya, i sobretot els llaços que han quedat després entre tots els que ho vam fer.
Repetiràs?
Setmanes després d’acabar vaig decidir que no hi tornaria, quan van començar a parlar un altre vegada sobre dates i s’apropava la data d’inscripció vaig decidir que no, però una xarrada amb el grup em va fer canviar d’opinió i se que repetiré tantes vegades com el meu cos o els companys aguantin.
Alfonso Cayuela
Equip 16
Informático de profesión, Pastelero de devoción, Perico de corazón y Runner mi otra pasión.
Siempre doy todo lo que llevo dentro
Em veig refletxat amb tu, estic aquí per casualitats de la vida, i tu amb més disciplina i més estudi de les coses,has demostrat a tothom, que es pot.
Jo era escéptic a mitges,perque no et coneixia i no sabía del que eres capaç, però tens ADN perico i això Mou muntanyes.