Silvia

La presi de la Penya Runners Espanyol és certament una tot terreny.

És una persona que sempre té la mà estesa per a ajudar en el que faci falta, capaç de multiplicar-se per a estar a mil llocs i fer mil coses.

Silvia és capaç de trencar-se una Marató, una Onco o aguantar a la junta de la Penya, no és que és més dur…

En definitiva, posa una Silvia en la teva vida i sortiràs guanyant per infinit.

Us deixo amb les seves impressions de l’Onco:

I de sobte un dia una boja dels Kms en una trobada prepartit, proposa a Cornellà fer un equip amb socis de la Penya per a fer l’Oncotrail…i clar una altra boja que amb 54 anys va fer la seva primera Marató ho escolta i el primer que va dir va ser: Sí!!!

Que els equips han de ser com a mínim de 4, però podem arribar a 8, cap problema, aquí estem els Runners de l’Espanyol per a fer no 1, sinó 2 equips.

Ja estávem embolicats!!!! Reunions en el Splau abans dels partits, preguntant a la Roser, l’única veterana d’aquest trail contínuament coses, buscant històries al web sobre aquesta carrera i jo pensant, Silvia… On pebrots t’has ficat!!!

Quan llegeixes els motius pel que es fa i per al que serveix, i recordes al teu germà que se’l va emportar aquesta malaltia amb 29 anys et fa reafirmar les teves conviccions, però amb molta por del que no coneixes i pensar si podràs ser capaç d’aguantar i que no li fallis als teus companys.

Aquell cap de setmana el recordo amb un afecte molt especial, la convivència amb aquest grup humà, els riures, la meravella del paisatge, els riures, el cansament, els riures, les fatigues, els riures….i l’arribada!!!!!!! Els 100 km que havien passat i allí estàvem sense riures, només llàgrimes, però de felicitat, les abraçades, els salts i la satisfacció, el sentiment d’orgull immens que vaig sentir, no es pot explicar.

Agraïment etern a tot l’equip de suport, com valorem tot el seu treball i quin mèrit han de tenir per seguir durant tantes hores i rebre’t amb un somriure a les arribades de les etapes.

En el 2020 vam tornar a apuntar-nos, els equips 16 i 21 aconseguint la recaptació necessària i per culpa de la pandèmia no es va poder celebrar, però, per descomptat el 2 i 3 d’octubre d’aquest 2021 estem desitjant amb totes les nostres forces tornar a gaudir d’aquest cap de setmana, encara que l’endemà les nostres cames es queixin.

Com podeu veure només he nomenat a Roser per ser la precursora d’aquesta bogeria, però com no vull deixar-me a ningú de tots els meus companys, equip de suport, amics i familiars que van estar al meu costat, prefereixo deixar-ho així.