Canvis d’entrenament.

Per a poder realitzar carreres populars els corredors habituals normalment segueixen un pla d’entrenament que sol seguir unes pautes. Aquestes poden tenir el seu origen en un pur fonament intuïtiu, pot ser que en experiències passades o ens queden segurament els dos últims escenaris que són els dels plans generals que puguem aconseguir en internet o bé el que l’entrenador ens facilita.

Tots aquests plans tenen la seva estructura, fins i tot els intuïtius. No sabem perquè, però sabem, intuïm que aquest és l’entrenament correcte. En aquest punt, tret que se sigui un corredor molt experimentat i amb uns coneixements bàsics dels fonaments de l’entrenament, no és la forma més aconsellable de preparar qualsevol competició. En el cas dels plans generals o individualitzats estem davant d’un pla estructurat en el qual poden existir diferents fases de càrrega i intensitat dels entrenaments i en els quals cada sessió persegueix un objectiu en concret.

Aquest últim punt és fonamental i val la pena repetir que cada sessió té un objectiu concret. Això significa que no és recomanable canviar el tipus de sessió d’entrenament marcat. Posem un exemple del que pot succeir. Suposem que ens trobem bé, que anem seguint el nostre pla de manera adequada i ens trobem que realitzarem un rodatge lent a un ritme determinat i sortim a córrer pel carrer. Durant el rodatge ens trobem a un amic o col·lega que també roda i que té un nivell diferent del nostre pel que el seu ritme de rodatge també ho és i ens trobem amb el compromís de córrer amb ell. En aquest supòsit ens podem trobar amb dos escenaris: que rodi més ràpid o més lent. En aquest últim cas no seria problema ajustar el nostre ritme al seu (sempre que no fos tan lent que alterés la nostra biomecànica de carrera de manera substancial), mentre que si el seu ritme de rodatge és més ràpid podríem estar canviant totalment l’objectiu de la sessió d’entrenament, produint fins i tot efectes contraproduents.

Pot existir també una altra circumstància i és que, sobre la marxa o just abans d’iniciar la sessió, el corredor decideixi canviar la seva sessió per qualsevol circumstància. A tall d’exemple, la d’aquell corredor que surt a rodar mitja hora i acaba fent una hora perquè es trobava bé. De la mateixa manera que en l’exemple anterior, aquests canvis tenen els seus efectes i no sempre positius.

Tercera circumstància. Ahir no vaig poder entrenar per qualsevol raó i avui, que també tinc marcat en el pla una sessió, faré una mica més per a recuperar el que ahir no vaig poder fer. Ens trobem també amb les mateixes conseqüències que en el cas anterior.

Significa tan anterior com els entrenaments no es poden modificar? Significa que són totalment rígids?

I la resposta és rotundament NO. És més, es pot dir que és molt difícil dur a terme un pla d’entrenament sense modificacions. Circumstàncies personals i professionals, assimilació de l’entrenament, inclemències meteorològiques, malalties, falta de somni, sobrecàrregues són només algunes de les raons per les quals el pla d’entrenament es modifica i ha de modificar-se.

A nivell general i per a enllaçar la circumstància de la pèrdua d’una sessió d’entrenament i els canvis de pla, es pot indicar que a nivell general una sessió d’entrenament no realitzada s’hauria de considerar com perduda i no es recupera si estem parlant d’atletes que entrenen cinc o sis dies setmanals. Es contínua amb el pla com si no hi hagués hagut canvis. En el cas d’aquells que el fan en tres o quatre sessions setmanals es pot considerar córrer un dia les sessions o bé saltar-se aquesta sessió com en el cas anterior.

Una altra cosa molt diferent és que portem uns dies sense entrenar. Dependrà molt de cada corredor i de les seves capacitats, però si estem parlant de més d’una setmana de falta d’entrenament de carrera, s’haurà de reiniciar els entrenaments de nou amb un nivell de càrrega d’entrenament els primers dies inferior al que hauria de tocar per a després anar a poc a poc agafant de nou el ritme dels entrenaments. Evidentment, quantes més setmanes perdudes aquest acobli al pla es demorarà més, podent significar que en més d’una ocasió el més aconsellable sigui marcar-se altres carreres objectiu per a poder preparar-les convenientment.

Un altre dels aspectes per a tenir en compte és el de l’esclavitud del ritme i de la distància. Potser és el ritme el pitjor dels dos. Imaginem que avui toca fer un rodatge controlat a un ritme de 4.30 min/Km. Recordarem que controlat es va definir com aquell ritme que era a la frontera del llindar anaeròbic o segon llindar el que ja ens està indicant que és un rodatge confortablement dur. I imaginem que el corredor ha tingut un dia en el treball molt exigent física o emocionalment o més fàcil encara que aquesta nit no ha pogut dormir bé. Molt probablement, aquest corredor no es troba en les millors condicions físiques per a poder afrontar aquest tipus d’entrenament, però encara així com el pla diu mitja hora a 4.30 min/Km ho fa. Gairebé amb tota seguretat en aquestes circumstàncies i malgrat rodar a 4.30 min/Km l’esforç necessari per a cenyir-se al pla farà que entrem en una mena d’entrenament més exigent que faci que saltem de fase metabòlica i sigui un entrenament que fins i tot pot arribar a ser perjudicial per a l’objectiu que es busca.

En els casos en els quals les circumstàncies pròpies o externes (temperatura, humitat, terreny desigual o amb desnivells, per exemple) és on el ritme passa a deixar de ser important per a ser-ho les pulsacions i les sensacions.

En definitiva, les modificacions dels plans d’entrenament és una cosa molt habitual i és per això que si bé l’estructura d’un pla d’entrenament és fonamental per a poder aconseguir els objectius marcats, serà setmana a setmana en l’essa pla s’ha d’ajustar a les circumstàncies de cada corredor mitjançant la planificació setmanal i que pot fins i tot arribar a revisar-se diàriament en funció de circumstàncies com les exposades en aquest article.

És del tot desaconsellable canviar plans i sessions d’entrenament perquè el corredor es trobi “com un avió”. Si les sensacions són bones o boníssimes dia rere dia i setmana rere setmana és molt temptador per a molts corredors demanar més o fer més volum o intensitat dels planificats. Aquest és sens dubte el principal error en el canvi de planificació. És gairebé segur que el corredor acabi lesionat o que arribi a la competició sobre-entrenat i arrisqui el resultat e aquesta. Si les sensacions són bones, si notem que anem assimilant l’entrenament és un senyal molt potent per a seguir amb la mateixa estructura del pla amb els canvis setmanals que puguin esdevenir i que no deixaran de ser més que ajustos a les circumstàncies.

+ posts

Feu un comentari

Item added to cart.
0 items - 0.00