El tapís rodant o cinta és un element més que pot ser utilitzat en el seu entrenament pels corredors de muntanya. En el cas dels corredors d’asfalt la seva utilització només seria aconsellable en aquells casos que per condicions meteorològiques no es recomana l’entrenament sobre el terreny, llegeixi’s pluja intensa o un terreny gelat o nevat que fa que el perill d’una caiguda ens pugui jugar una mala passada. N’hi ha prou amb recordar que, en la cinta més que córrer el que fem és botar i el gest esportiu no és exactament el mateix.
No obstant això, en el cas del corredor de muntanya, la cinta ens permet treballar en condicions més semblants a les de muntanya, ser una alternativa a aquestes condicions atmosfèriques desfavorables o en zones molt fredes i permet també anar canviant de graus de pendent de manera instantània.
Un dels aspectes a tenir en consideració és que ens permet també millorar l’eficiència caminant que sens dubte és una forma de desplaçament imprescindible en el trail running i que tot corredor emprarà. En un estudi recent (2021) es va intentar veure la correlació entre l’economia de carrera en pujada, pla i baixades, tenint en compte que en el capítol de pujada les condicions de la prova feien que els corredors necessàriament l’haguessin de realitzar caminant.
Es van observar dues conclusions en l’est estudi
• L’economia de carrera en pujada no es va associar amb cap de les altres dues. Això ens porta a la necessitat d’entrenar específicament el caminar específicament el patró de locomoció en pujada.
• Una millor economia de carrera en pujada es va associar a una menor freqüència cardíaca. És a dir, que podem controlar el nostre grau d’adaptació a aquest entrenament mitjançant el control de l’evolució de la freqüència cardíaca.
Tot això ens condueix a la necessitat d’entrenar el caminar en pujada on el tapís rodant pot ser de gran ajuda, molt especialment per a corredors que vinguin acostumats a l’asfalt.
Alberto Minetti en 2002 va generar a partir de diversos estudis una taula d’equivalències isocalóricas de diferents pendents i córrer en pla. Això ens ajudarà per a veure i comparar l’eficiència del corredor entre les diferents pendents i el pla i on és més eficient. D’aquesta manera es podran dissenyar els entrenaments de millora específica o aquells que combinant diferents arracades tinguin càrregues de treball equivalents.
Aquest últim aspecte, més directament relacionat amb els entrenadors de trail running, els ajudarà a calcular el temps, pendent i velocitat equivalent de la cinta si volem realitzar en entrenament un desnivell acumulat que es tingui com a objectiu de la sessió.
Indirectament, ens donarà una informació molt valuosa de la potencialitat o dels punts febles del corredor en diversos desnivells
Altre aspecte per a tenir en compte d’alguna cinta o tapís rodant és que permet la realització de sèries en baixada amb un menor mal muscular mitjançant sessions dissenyades amb un temps de recuperació donat i que capaciti a poc a poc l’adaptació a sessions ja en camp més intenses i amb un potencial dany muscular superior. Tots sabem que les baixades produeixen unes sobrecàrregues importants en quàdriceps principalment.
Aspectes per a tenir en compte abans de la realització d’aquesta mena de sèrie són:
• La necessitat del condicionament muscular mitjançant les sessions de força i la importància de la recuperació entre sessions que puguin generar danys musculars alts.
• Bona base de treball de força i especialment de treball excèntric.
• És important que aquestes sessions estiguin supervisades o que el corredor es conegui molt bé i tingui propiocepció del moviment i fluïdesa de carrera importants. Arribat un moment en el grau de desnivell la fluïdesa de la carrera es pot veure compromesa per l’efecte de frenada.
• Treballar entorn de segon llindar ventilatori, perquè la fatiga acumulada no provoqui caigudes que poden ser perilloses.
• En pendents negatives per sobre del 15% hem d’absorbir molta energia i es redueix substancialment la força propulsiva. Entre un 10 i un 15% pot ser un bon rang de desnivell sempre que en corredor estigui ben entrenat i tingui la potencialitat de poder-ho assimilar. En corredors populars i veterans, aquest rang de desnivell haurà de ser molt probablement bastant inferior i adaptat a les seves característiques.
Aquest tipus d’entrenament és molt exigent perquè la càrrega és contínua, elevada i unidireccional perquè la pròpia cinta no ens permet disminuir lleument els ritmes o fer ziga-zaga com seria el cas de la carrera per la pròpia muntanya en la qual el propi terreny ens ajuda a “descansar” momentàniament.
Podem concloure que el tapís rodant és un bon substitut a l’entrenament sobre el terreny en dies d’inclemències climàtica, que és de gran ajuda per a les adaptacions en la fase de caminar i que de forma molt més particular pot ser d’ajuda en les sèries en pujada i especialment en baixada. Aquestes últimes es deurien pautar de forma molt cautelosa en tota mena de corredor i molt especialment en el corredor veterà.
